Casa LC

Aquesta construcció, com tantes d’altres, és filla del seu emplaçament i el seu pro­grama. Es troba situada enmig d’un bosc d’alzines, pins i roures, al peu del Montseny. El programa és d’aquells que somies que t’encarreguin algun dia: un habitatge per un escenògraf de ment oberta, consciència ecològica i gust exquisit, que alhora hi vol instalar el seu taller d’escenografia. Posteriorment inclourem un tercer ús a l’edifici: un escenari i una platea on fer-hi proves, concerts o petits espectacles.

D’aquests engrescadors condicionants inicials en sorgeix un edifici amb espais polivalents i elments mòbils que permeten combinar els seus tres usos sobre uns mateixos espais. La casa es col·loca tancant-se al nord amb un mur cec on shi recolzen tres cossos que, adaptant-se a la pronunciada pendent del terreny amb un degradat de privacitat, generen un pati al sol.

El cos central de l’edifici és un gran espai obert orientat d’est a oest que busca els dos horitzons, el naixement i la posta de sol. Aquest cos on s’hi situen la cuina, el menjador i la sala d’estar, es transforma en una sala de teatre (una platea i un escenari) quan es plega l’escala retràctilque accedeix a la planta superior, on hi ha les habitacions.

El taller d’escenografia amb accés independent a través del jardí, pot anar apropiant-se d’espais de la casa a través d’uns envans mòbils i del propi teló de l’escenari, incloent segons necessitat, bany, cuina i menjador, i separant l’ambient professional de la vida privada i familiar.

En termes de sostenibilitat, es va aprofitar la gran excavació del soterrani per enterrar un sistema de geotèrmia a tot el perímetre dels murs de contenció, que combinat amb vuit plaques solars i un terra radiant, aporten un gran rendiment tèrmic a la casa a través d’energies renovables.

Es col·loca un hort a la coberta del taller, que a més de ser cultivat amb productes ecològics, aporta a la zona del taller una major inèrcia tèrmica, gràcies a la coberta vegetal.

Per altra banda, es construeixen una bassa (que recull l’aigua del cos de les habitacions a través de dues gàrgoles) interconectada amb un dipòsit interior situat al garatge. Entre els dos dipòsits es recull i s’aprofita la totalitat de l’aigua pluvial de l’edifici. La casa es construeix amb termoarcilla que es decideix deixar vista en algun parament interior de la casa.

La complicitat amb el client durant tot el procés, permet anar incorporant elements singulars i gairebé escenogràfics com la mateixa escala retràctil plegable accionada a motor, el teló de fons de l’escenari, baranes d’enreixat desigual, un parell d’arbres “recol·locats” al seu lloc original dins la casa, un rellotge solar a façana sud, l’escala sambera que accedeix a l’hort, axí com jocs amb textures i materials, com el fals sostre de llistons de fusta i les bambolines del forjat de cassetons recuperables de formigó vistos al sostre de la sala d’estar/escenari.